carta de Ruben:
Et puc dir una cosa... veig passar els dies com si res. Pensant que podria estar a llocs diferents coneixent gent, com al seu dia vaig fer amb vos. No és que estigui malament on estic. Tinc la família, amics…tot, ho tinc tot… però em falta "algu"… i no sé que és. A vegades penso que hauria de marxar una temporada per solucionar-me a mi mateix i desprès començar de nou. Però em falten dos pebrots i molts diners. Ji, ji…
Com veus no és el meu millor dia, però em tranquil·litza poder-ho explicar. Escriure’t em fa semblar que m’entens. Encara que sigui una mica.
Cuida’t molt amic.


resposta a Ruben:
Ja saps i si no ho saps t'ho dic, que d'alguna manera estic connectat a tu de forma natural. No t'explicaré la causa, ja que moltes vegades embrutem amb paraules coses que no es poden explicar, coses que són i estan d'una manera química. En aquest cas és molt més important la causa que l'efecte.
Jo penso que la felicitat absoluta està en les petites coses, en els petits projectes. Cada persona ha de trobar la seva manera de viure i d'estar... Jo, mica en mica vaig trobant la meva i noto com em vaig fent gran per dintre i viatjo pel meu interior buscant dia a dia la manera de créixer una mica més.
Busca Ruben, no paris de buscar mai!!! Però no oblidis la calma i la felicitat. Aquests dos estats completament mentals, són la base de qualsevol principi. Per molts "problemes" que tinguis per molts "sacrificis" que facis no oblidis mai de cultivar-te interiorment. La felicitat no depèn en absolut ni dels diners, ni del lloc on estiguis vivint, ni de la gent que tinguis al costat. És justament al contrari, tot el que tu tens és el que realment vols tenir. Aquest any no viatjaràs, és una putada ja ho sé prou, però no ens podem quedar clavats en aquest pensament, això no ens fa feliços, no creus? Doncs "a otra cosa mariposa"... Jo l'any que ve viatjaré i si res no ho impedeix ho faré amb tu, i amb molta calma, si volem, anirem construint noves il.lusions i nous paisatges de felicitat.
Mira les coses bones que tens i valòrales tots els dies, cada dia Ruben, has tingut la sort de viatjar molt més del que mols voldrien i has pogut veure que estem, d'alguna manera, en una posició privilegiada que no ens dona dret a queixar-nos... Estem vius!!! hem coincidit en aquesta vida amb gent meravellosa!!! Tenim la capacitat d'estimar, d'aprendre, de caminar, de pensar, de parlar, de somiar i de milions de coses meravelloses!! Tot això està a Girona, a Barcelona, a Mèxic, a Tailandia, a la India i a qualsevol lloc on estiguis.
T'estimo des de Barcelona i des de qualsevol part del món, d'alguna manera sempre viatjaràs amb mi i jo sempre viatjaré amb tu, és el que tenen les amistats... les energies dels altres ens sumen i ens fan més grans.
Gràcies amic Roben per confiar-me les teves pors, el teu tresor íntim, la teva ànima... Gràcies també, i de nou, a la vida per haver-nos fet coincidir.
un petó enorme i ple d’esperances!